La meva primera màquina de cosir

Vull començar aquest bloc fent un homenatge a la meva primera màquina de cosir, una Singer model "20" de 1934.  Sí, ja ho sé, estic parlant d'una relíquia, d'una peça que ja era d'antiquari els anys 80, quan vaig aprendre a fer-la servir.

A casa n'hi havia dues, de Singer 20.  Una era de la mare, i l'altra l'havia heretat de no sé qui.  D'aquelles precioses màquines de cosir encara en tinc una aquí al costat, i desitjo que els meus fills en facin el mateix bon ús que vaig fer-ne jo.

La màquina encara funciona perfectament.  La brillantor del metall s'ha apagat una mica, i potser li convindria una bona greixada, però continua fent un punt de cadeneta preciós.

La Singer es guardava dins una caixa amb el text en anglès.  Segurament aquest devia ser el meu primer contacte amb aquesta llengua.  A dins hi havia una mena de fulletó en castellà amb consells per a nenes i mares, en el més típic estil dels anys 30.

Amb aquesta petita màquina vaig començar a practicar les tècniques que aprenia amb la modista.  Pertanyo a una generació en la qual, almenys als pobles, era habitual que les nenes anéssim a aprendre a cosir durant els estius.  Jo ho vaig fer una pila d'anys.  No recordo a quina edat vaig començar, però sí el nom d'algunes de les modistes que, cada tarda, ens acollien a casa seva o al seu taller.  La Pili, la Joaquima, la Ramona...  Me'n deixo alguna, en sóc ben conscient.  Elles van despertar en mi una passió que, encara que ha passat molt anys adormida en algun lloc, finalment ha trobat la manera de tornar a sortir.

Anar a cosir, per a mi, era una manera ben agradable de passar les tardes de juliol.  Ens trobàvem una colla de nenes més o menys de la mateixa edat, a la fresca de la saleta d'una casa o al taller de la modista, i apreníem a cosir mentre explicàvem acudits, contàvem xafarderies o sentíem còrrer els ratolins pel sostre fals del taller de la Ramona.

Ja a casa, passava moltes estones cosint modelets per a la Nancy.  Fa pocs mesos em va sorprendre la troballa d'aquells vestidets, que esperaven amagats en un armari.  Fins aleshores, encara que la meva febre cosidora ja havia aparegut, no havia recordat aquell passatemps infantil.