PREPARATS PEL FRED

Ja fa dies que els matins són frescos i cal abrigar-se per anar a l'escola.

A la Núria li ha quedat petit el folre polar, i fa uns dies vaig decidir que aquesta era una ocasió immillorable per cosir la meva primera jaqueta polar.

Vaig comprar la tela a Retalls Fina.  No és exactament teixit polar, sinó una mena de tela peluda, molt agradable al tacte i bastant brillant per una cara.  Com que no suporto la tela brillant (i encara menys en roba infantil), vaig decidir que la faria servir del revés, és a dir, per la cara interior, igual de peludeta però mat.

Un altre dels inconvenients que té aquest tipus de tela és que, en tallar-la, deixa pèls per tot arreu.  A la botiga em van aconsellar rentar-la una vegada tallada, i he de dir que m'ha funcionat.  

He utilitzat el patró "Cold stopper" de l'Ottobre 4/2014, talla 116.  La tela s'ha deixat cosir la mar de bé, tant amb l'overlock com amb la màquina plana.  El problema més important, i que m'ha obligat a fer i desfer un parell de vegades, ha estat casar l'enribetat del coll amb la part superior de la cremallera.

El coll està folrat amb tela de samarreta d'un estampat molt divertit que vaig comprar l'any passat a La Casa del Retall, la que vaig fer servir per a la samarreta que porta la Núria a les fotos.

Fixeu-vos també en els detallets: beta per penjar-la al penjador de l'escola i etiqueta de colors a la costura lateral. Queda molt professional.

Els pantalons que porta són els leggins "Hippie Baby", que ja us vaig ensenyar en aquesta entrada.  La samarreta també és una Ottobre.

Ha quedat una jaqueta molt bonica, i la Núria està encantada.  Ara ja pot fer fred!

Patró: "Cold Stopper", Ottobre 4/2014

Tela peluda: Retalls Fina (Torelló)

Tela de puny: La casa del retall (Barcelona)

Cremallera: Merceria Lourdes (Torelló)

HIPPIE BABY

He cosit els leggins Hippie Baby per a la Núria.  Són uns leggins normals i corrents, però amb repunts vistos semblants als dels pantalons texans.

El problema dels repunts a vista són que qualsevol petit error es fa molt evident.  I és clar, quan cuses roba de punt sense una recobridora professional passen "coses".

Tot i això, m'agrada com han quedat.  Són còmodes i pràctics per a les nenes que, com la meva, no paren en tot el dia i s'enfilen a tot arreu.  La Núria no suporta els texans, diu que l'apreten i no la deixen córrer ni saltar...  Ella aniria tot el dia amb xandall o leggins, o, encara millor, amb faldilla, si és possible "de les que volen".

Els hem estrenat per anar a passar el dia a Camprodon.  Em feien una mica de por les costures vistes, perquè no són elàstiques i els punts es poden trencar fàcilment.  Per sort, han suportat amb èxit els jocs, les curses i les estrebades d'una nena que no para mai quieta.

  

Patró: Hippie Baby, Ottobre 5/2015

Tela: La Pantigana Shop

MALS DE CAP

Vaig comprar aquesta tela de punt molt fi a principis d'estiu, amb la intenció de convertir-la en una jaqueta que havia vist a l'Ottobre 2/2015.

Al final es va quedar al calaix fins la setmana passada, quan vaig rescatar-la i, després de donar-hi unes quantes voltes, vaig decidir que, ara que ja comença a refrescar, em convenia més un jersei de màniga llarga.

A la mateixa revista hi ha el patró de la samarreta Duo Tone.  Vaig començar a preparar els patrons i a tallar la roba.

I aquí van començar els meus mals de cap.

Desconec completament la composició de la tela, però va resultar que s'enrotllava sobre ella mateixa amb una facilitat sorprenent.  A més, en cosir-la, no hi valia ni l'overlock ni el premsateles de "doble arrastre" de la màquina plana.  El punt s'estirganyava de mala manera!  Quin horror!

Veient la impossibilitat de fer res amb cara i ulls, evidentment vaig declinar de fer-li la butxaqueta del pit.  Només hauria faltat això.

No us explico el que vaig patir a l'hora de cosir el coll.  Aquella tela feia el que li donava la gana!  Vaig descosir, tallar i, veient com s'enrotllava, vaig decidir-me per un coll sense rematar, enrotllat sobre si mateix.

Després de tota la feinada, he de reconèixer que no ha quedat tan malament.  Bé, l'escot és molt més gran del que hauria de ser (es va deformar tot!), però encara li dóna un aire més juvenil.  No us parlo dels punys, val més no mirar-los de massa aprop.

Aquí la podeu veure.

Ningú diria que me les va fer passar tan canutes...

Patró: Duo Tone, Ottobre Woman 2/2015

Tela: La Casa del Retall (Barcelona)